Què és el curling?

Els inicis d’aquest esport no estan del tot clars. El primer registre es troba en un quadre de Pieter Bruegel de l’any 1560, on es representa una escena hivernal de curling a Holanda, tot i que normalment s’atorga a Escòcia el crèdit d’haver estat el lloc on es va desenvolupar realment en primer lloc el curling. L’any 1818 es fundà a Escòcia el primer club.

L’any 1838, a Edimburg, es crea el Reial Club Caledonià de Curling, actualment reconegut com a club mare de tots els clubs de curling arreu del món.

En els darrers anys el curling ha experimentat un creixement molt positiu fins a convertir-se, des de 1992, en una disciplina olímpica oficial, havent-hi unes 30 associacions nacionals dins la World Curling Federation (WCF). A Espanya la història és més recent. L’any 1999 el curling entra a formar part, com a secció, de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern i aquest mateix any ingressa en la World Curling Federation. 

Com s'hi juga?

Els equips estan formats per 4 persones, una d’elles en funció de capitana (skip).

Un partit dura normalment dues hores i, d’acord a les regles locals, consistirà en un cert nombre de jocs. Normalment un partit té 8 o 10 jocs i, en cas d’empat, es permet un joc extra per tal de determinar el guanyador.

L’objectiu del curling és posar el màxim de pedres prop del cercle central (house) que l’adversari, tot això en una pista de gel especialment tractada. Només conten aquelles pedres que tenen la seva vora exterior prou a prop per tocar l’anell exterior de la house. Les pedres que donen punts són aquelles que estan més a prop del cercle central que qualsevol pedra de l’adversari un cop es completa cada joc. És un esport on la tècnica de llançament, el joc d’equip i la disciplina tàctica són fonamentals.